aragonario

🏛#Efemérides #Historia

El 2 de diciembre de 1987 las @cortes_aragon eligen por unanimidad a Emilio Gastón como Justicia de Aragón, el primero en ocupar el cargo en época contemporánea, en el que permanecería hasta 1993.

@el_justicia

🎭#RAEE Red Aragonesa de Espacios Escénicos: teatros y proyectos culturales de los ayuntamientos que buscan la máxima calidad, eficiencia y eficacia, sumando recursos para promover la actividad de escena y música

ℹ Catálogo espectáculos y compañías: https://raee.aragon.es/

Leer más ...

agora

blog agora

Aragón 3L

Aragón Natural

catedra

vidal

CTP

chisla radio

cátedra

academia

catedra

poctefa

LA REVISTA «TEMPS DE FRANJA» COMPLEIX VINT ANYS DE VIDA

José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, felicita la revista Temps de Franja en el seu 20 aniversari:

«Bona feina!»*

Quan llostrejava el segle XXI assistíem al naixement de l’únic mitjà de comunicació estable a l’Aragó que utilitza com a vehicle la llengua catalana. Una revista coral i territorialment inclusiva. Una revista, en suma, necessària.

Seguim la seva trajectòria des del principi amb interès i amb esperança, des del desig de la dignificació i normalització social de les nostres llengües pròpies, a vegades amb esperança, com quan es va aprovar la Llei de 2009 i altres amb dolor i ràbia com després de la seva derogació i l’aprovació de la negacionista llei de 2013.

Accedir al Govern d’Aragó, des de la Direcció General de Política Lingüística, en 2015, obria una nova finestra i un camp inexplorat per a millorar les condicions en què es desenvolupen les nostres dues llengües pròpies, l’aragonès i el català d’Aragó, denominació amb la qual es recuperà al febrer de 2016 a través de la modificació de Llei de Patrimoni Cultural.

A partir de llavors, des de la Direcció General, hem sentit pròxim el suport de les associacions editores de la revista i, dins de les nostres possibilitats, hem tractat de caminar junts, tenint en compte que l’objectiu que ens anima és el mateix: la dignificació, promoció i difusió del català parlat en el nostre territori.

El camp és immens, també la il·lusió, no pas tant els recursos humans i materials, però dins les nostres limitacions hem tractat de posar els fonaments per a un futur millor: des de l’aprovació dels currículums de totes les etapes educatives, fins a la creació de places de docents en les plantilles orgàniques dels centres (de zero al 2015 a dotze en 2020), culminant aquest curs amb la creació del departament de català a l’IES Matarraña de Vall-de-roures. També hem recuperat el Seminari Autonòmic per a professors de Llengua Catalana, el Premi Guillem Nicolau i el Programa Jesús Moncada, i hem creat el Premi Desideri Lombarte, per a reconèixer una trajectòria de treball en pro del català d’Aragó, atorgat successivament a José Bada, Artur Quintana, al Seminari de Professors de Català i al Grup de Teatre Garbinada de Mequinensa.

També s’han convocat subvencions i subscrit convenis de col·laboració per a ajudar a associacions, ajuntaments i comarques, en les seues tasques de recuperació lingüística.

Recentment, des de la Comissió Assessora de Toponímia, creada en 2016, es va aprovar la modificació del Nomenclàtor oficial per incloure els topònims més rellevants de les comarques de Ribagorça, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya, i en l’última sessió han estat aprovats els topònims de Queretes, la Vall del Tormo i Mequinensa, que es publicaran aviat al BOA i veuran aviat la llum en la cartografia a través de publicacions exemptes.

També hem promogut, juntament amb les entitats esmentades, la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna instituït per la UNESCO, que vam començar el 2016, i les Rutes de la Memòria que s’han dedicat a Desideri Lombarte, Josep Galan i Jesús Moncada. El passat 28 de setembre, dins els actes del Dia Europeu de les Llengües, 53 associacions dels àmbits de l’aragonès i el català van signar un compromís de treball conjunt amb la Direcció General de Política Lingüística, que ha de servir per a fer palesa davant la societat aragonesa la importància estratègica de continuar treballant en la dignificació i difusió de les nostres dues llengües pròpies, per a la qual cosa és important la unitat d’acció, en l’essencial, de les entitats que treballen habitualment per aquest objectiu.

*Article aparegut en el número 147 de celebració del 20 aniversari de la revista Temps de Franja.


CompartirEmail this to someonePrint this pageShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn