Actualidad


SE APRUEBAN OCHO CONVENIOS CON ENTIDADES DEL ÁMBITO SOCIAL PARA LA PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN

El Consejo de Gobierno ha aprobado la firma de convenios de colaboración con CC OO, CEOS CEPYME Huesca, UGT; Gremio de Editores de Aragón, Fundación PLENA INCLUSIÓN, OSTA, STEA y UAGA,

La Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, prevé en varios de sus artículos la colaboración con otras administraciones, así como con entidades sociales y culturales, para llevar a cabo los fines de dignificación, información difusión promoción y conocimiento de la realidad lingüística de Aragón.

En este sentido, en los últimos años, se han firmado una treintena de protocolos de colaboración con entidades locales y, recientemente, un compromiso de trabajo conjunto con casi sesenta colectivos de todo el territorio aragonés.

Hoy, el Consejo de Gobierno ha aprobado la firma de ocho convenios de colaboración con entidades sociales, sindicales y empresariales, que tienen por objeto llevar a cabo acciones conjuntas para la promoción y difusión de las lenguas propias de Aragón, la promoción de la igualdad entre las personas que incluye la igualdad en el uso de las lenguas propias, la participación en el programa “Agora x l’aragonés”, la incorporación de las lenguas propias, en la medida de lo posible, en aquellas campañas y actividades que se lleven a cabo, la utilización de la representación gráfica de la lengua aragonesa de uso institucional, el apoyo a la formación de trabajadores y empresarios en las lenguas propias de Aragón, etc.

Estas acciones, que siguen abiertas a otras entidades que deseen sumarse, se inscriben también en el cumplimiento de objetivo de desarrollo sostenible nº 17 “Alianzas para lograr los objetivos”, y forma parte de la responsabilidad social corporativas de estas entidades.

Para el Gobierno de Aragón la voluntad de trabajo en común es un valor en sí mismo y una garantía de resultados en favor de un mayor reconocimiento social y de pervivencia de nuestras lenguas propias, tal como establece la Constitución española y nuestro Estatuto de Autonomía.

Para más información, visite la noticia en Aragón Hoy


PUBLICADA LA ORDEN POR LA QUE SE RESUELVE LA CONVOCATORIA DEL II CONCURSO ANTONIO ARTERO DE VÍDEO EN LENGUA ARAGONESA

Se publica la orden por la que se otorga el premio del II Concurso “Antonio Artero” de vídeo en lengua aragonesa, por un importe de 1.000 €, a Don Carlos Baselga Abril por la obra presentada Utopía.

Enlace a la orden:

ORDEN ECD/1160/2020, de 12 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria del II Concurso “Antonio Artero” de video en lengua aragonesa.

Enlace a la obra premiada:


ESTRENO DE «ARMUGÁN», LARGOMETRAJE RODADO EN ARAGONÉS Y CASTELLANO

«En un remoto valle del Pirineo aragonés se canta la leyenda de Armugán. Se dice que se dedica a un oficio misterioso y terrible del que nadie quiere hablar. Cuentan que Armugán se desplaza por los valles aferrado al cuerpo de Anchel, su fiel servidor, y que ambos comparten el secreto de una labor tan antigua como la vida, tan terrible como la misma muerte». Esta es la trama de una película que se ha rodado en localizaciones aragonesas como Boltaña, Ascaso, Muro de Bellós, Murillo de Gállego y Belchite, siendo su marco principal el paisaje pirenaico.

El largometraje, rodado en aragonés y castellano, cuenta con el apoyo del Gobierno de Aragón.

 


LA REVISTA «TEMPS DE FRANJA» COMPLEIX VINT ANYS DE VIDA

José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, felicita la revista Temps de Franja en el seu 20 aniversari:

«Bona feina!»*

Quan llostrejava el segle XXI assistíem al naixement de l’únic mitjà de comunicació estable a l’Aragó que utilitza com a vehicle la llengua catalana. Una revista coral i territorialment inclusiva. Una revista, en suma, necessària.

Seguim la seva trajectòria des del principi amb interès i amb esperança, des del desig de la dignificació i normalització social de les nostres llengües pròpies, a vegades amb esperança, com quan es va aprovar la Llei de 2009 i altres amb dolor i ràbia com després de la seva derogació i l’aprovació de la negacionista llei de 2013.

Accedir al Govern d’Aragó, des de la Direcció General de Política Lingüística, en 2015, obria una nova finestra i un camp inexplorat per a millorar les condicions en què es desenvolupen les nostres dues llengües pròpies, l’aragonès i el català d’Aragó, denominació amb la qual es recuperà al febrer de 2016 a través de la modificació de Llei de Patrimoni Cultural.

A partir de llavors, des de la Direcció General, hem sentit pròxim el suport de les associacions editores de la revista i, dins de les nostres possibilitats, hem tractat de caminar junts, tenint en compte que l’objectiu que ens anima és el mateix: la dignificació, promoció i difusió del català parlat en el nostre territori.

El camp és immens, també la il·lusió, no pas tant els recursos humans i materials, però dins les nostres limitacions hem tractat de posar els fonaments per a un futur millor: des de l’aprovació dels currículums de totes les etapes educatives, fins a la creació de places de docents en les plantilles orgàniques dels centres (de zero al 2015 a dotze en 2020), culminant aquest curs amb la creació del departament de català a l’IES Matarraña de Vall-de-roures. També hem recuperat el Seminari Autonòmic per a professors de Llengua Catalana, el Premi Guillem Nicolau i el Programa Jesús Moncada, i hem creat el Premi Desideri Lombarte, per a reconèixer una trajectòria de treball en pro del català d’Aragó, atorgat successivament a José Bada, Artur Quintana, al Seminari de Professors de Català i al Grup de Teatre Garbinada de Mequinensa.

També s’han convocat subvencions i subscrit convenis de col·laboració per a ajudar a associacions, ajuntaments i comarques, en les seues tasques de recuperació lingüística.

Recentment, des de la Comissió Assessora de Toponímia, creada en 2016, es va aprovar la modificació del Nomenclàtor oficial per incloure els topònims més rellevants de les comarques de Ribagorça, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya, i en l’última sessió han estat aprovats els topònims de Queretes, la Vall del Tormo i Mequinensa, que es publicaran aviat al BOA i veuran aviat la llum en la cartografia a través de publicacions exemptes.

També hem promogut, juntament amb les entitats esmentades, la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna instituït per la UNESCO, que vam començar el 2016, i les Rutes de la Memòria que s’han dedicat a Desideri Lombarte, Josep Galan i Jesús Moncada. El passat 28 de setembre, dins els actes del Dia Europeu de les Llengües, 53 associacions dels àmbits de l’aragonès i el català van signar un compromís de treball conjunt amb la Direcció General de Política Lingüística, que ha de servir per a fer palesa davant la societat aragonesa la importància estratègica de continuar treballant en la dignificació i difusió de les nostres dues llengües pròpies, per a la qual cosa és important la unitat d’acció, en l’essencial, de les entitats que treballen habitualment per aquest objectiu.

*Article aparegut en el número 147 de celebració del 20 aniversari de la revista Temps de Franja.


AS ZAGUERAS PUBLICAZIONS SOBRE L’ARAGONÉS EN ARAGÓN RADIO

Aragón Radio se ha hecho eco de las recientes publicaciones sobre la historia y pervivencia de la lengua aragonesa:

El libro Precursores en la Enseñanza Superior de la Lengua Aragonesa visibiliza a los precursores en la enseñanza superior del aragonés en el primer tercio del siglo XX. Un trabajo que coincide con el centenario de las clases de aragonés impartidas por Saroïhandy en París en 1920. Entrevista a Óscar Latas, autor del libro:

Entrevistador: Paco Doblas. Despierta Aragón, 18/11/2020. Aragón Radio.

 

El programa La Torre de Babel rastrea las primeras palabras escritas, analiza su uso como lengua oficial en el medievo, habla del inicio de su enseñanza y se aproxima al problema de la pervivencia del aragonés hoy, todo ello gracias a la publicación reciente de cuatro ensayos y la entrevista con sus autores: Miguel Martínez Tomey, Chaime Marcuello, Antonio Eito, Oscar Latas y Guillermo Tomás Faci.

Programa conducido por Eva Segura. La Torre de Babel. Aragón Radio – 17/11/2020 – «Estudios sobre el aragonés».


«TINTÍN. OBCHETIVO A LUNA», YA YE EN A CARRERA

Hergé preixina un viache ta la Luna en 1950 cuan encara l’ombre no i eba arribau nian sisquiá ta l’espazio. Ye verdat que o visionario Jules Verne ya lo i eba ninviau en 1865 y 1870; ye verdat, tamién, que o precursor Wells, un d’os más siñalers autors d’a clamada novela d’antizipazión tamién eba mandau a os ombres enta la Luna -amás y chocanmén dende Florida como en o mundo real d’o 1969- y, Georges Méliès va filmar en 1902 a istoria: D’a Tierra ta la Luna. Y, en 1953, Hergé escribió y ilustró istas viñetas de Tintín camín d’a Luna.
Buen viache!

ÓSCAR LATAS PRESENTA «PRECURSORES EN LA ENSEÑANZA SUPERIOR DE LA LENGUA ARAGONESA»

Precursores en la Enseñanza Superior de la Lengua Aragonesa, es una nueva y valiosa aportación al conocimiento de la historia del aragonés. El trabajo de Óscar Latas coincide con el centenario de las clases de aragonés impartidas por Saroïhandy en París en 1920. El libro, con prólogo de Eloy Fernández Clemente, ha sido editado por Aladrada en colaboración con la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia (Universidad de Zaragoza / Gobierno de Aragón).

Enlace a la nota de prensa.

Vídeo de presentación del libro por parte de su autor, Óscar Latas:


FRANCESC SERÉS HA GUANYAT EL PREMI LITERARI PROA

L’escriptor saidinès Francesc Serés ha guanyat el premi Proa en la seua segona edició, dotat amb 40.000 euros, per la novel·la  La casa de foc.

Pel que ha transcendit als mitjans de comunicació (la novel·la no estarà disponible a les llibreries fins a l’onze de novembre) La casa de foc conta la història d’un professor, que s’instal·la  el 2014 a la zona en plena crisi existencial i acaba compartint la vida amb una família, formada per un iaio, la seua filla i la seua neta, habitants de la masia Can Sol, veïna a la casa que ell habita.

Fuente: Mas de Bringuè (Mario Sasot)


SE PUBLICA EL DECRETO POR EL QUE SE OTORGA EL PREMIO CHUANA COSCUJUELA 2020

Se publica el decreto por el que se otorga el Premio Chuana Coscujuela 2020 a la autora Carmen Castán Saura, tal y como declaró el jurado en su acta de reunión:

“donar el Premio Chuana Coscujuela 2020 a Carmen Castán Saura, perque reco-neixe que ha ubierto mols camins ta amostrar la llengua aragonesa a la Vall de Benás. Tota una vida contán les maneres de viure, de pensar y tot lo que saben els montañesos, no solo a la mainada de la escuela, tamé als que han disfrutau dels llibres que ha escrito y als que han enteneu millor la nuestra cultura dan els suyos treballs de investigasión, sino tamé els que han teniu la gran sort de coneixer-la”.

Puede consultarse la publicación completa aquí:

DECRETO 101/2020, de 28 de octubre, del Gobierno de Aragón, por el que se otorga el Premio Chuana Coscujuela

 


MERXE LLOP ALFONSO GANA EL PREMIO LITERARIO “GUILLEM NICOLAU”, EN CATALÁN DE ARAGÓN

El Premio Guillem Nicolau reconoce una obra de creación literaria en cualquier género (narrativa, poesía, teatro, ensayo) escrita en catalán de Aragón, en cualquiera de sus variedades. En la presente edición, el galardón ha recaído en la figura de Merxe Llop Alfonso por su obra Silverti. El jurado ha elegido esta obra “por la creación de una trama sólida y coherente, actual y al mismo tiempo ligada al territorio, y que hace evolucionar al lector al ritmo de las estaciones del tren en el que viajan los protagonistas, reconstruyendo su historia en el caliu del dolor familiar que los une de manera afectiva y efectiva”.
Merxe LLop Alfonso (Nonaspe, Zaragoza, 1957)
Maestra y licenciada en Filosofía y Ciencias de la Educación, fue ya ganadora del Premio Guillem Nicolau en 2010 con la novela Ressò en l’obscuritat, publicada posteriormente en castellano como Eco en la oscuridad; y finalista de este mismo galardón en 2018 con el poemario Esclat.
Fue directora del Colegio Público de Bot (Tarragona), profesora de adultos en el centro Joaquín Costa (Caspe), asesora de formación del profesorado en el CIFE Juan de Lanuza, extensión Caspe (Zaragoza), directora del CIFE de Caspe, jefa de la Unidad de Lenguas y Modalidades Lingüísticas de Aragón en el Departamento de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón, y maestra y jefa de Estudios del CEIP La Estrella (Zaragoza).
Es, además autora de las siguientes publicaciones:
  • La educación de las niñas en el marco de la educación aragonesa. Superación de obstáculos en la implantación de un modelo de educación para las mujeres. Edc. Gobierno de Aragon, 2000.
  • El Colegio Ntra. Sra. del Pilar. Primera etapa (1932-1039). “Anales IX”, UNED, 2001.
  • Aportaciones del psicoanálisis a la filosofía de la religión: la religión como ilusión y la crítica de Nietzche. “Anales XI”, UNED. 2003.
  • La función del arte. “Anales XII”. UNED. 2004.
  • La palabra como experiencia poética. Obra colectiva inédita.
  • Grupo de redacción del Pedrís de Bot, primera etapa (Tarragona).
  • Colaboración en las revistas La Hierba (Caspe), L’Eixam (Nonaspe) y Delta (Zaragoza).
  • Colaboración actual en la revista Temps de Franja con una columna sobre mujeres y otros artículos.
  • Colaboración en La Lluna en un cove. Nº 16 especial Elles, febrero 2009.
  • Colaboración en Roda la mola. Poesía del Bajo Aragón de Lengua Catalana, IET.
  • Poemarios Arrel de foscor i llum d’espera y És la vida qui parla.

MIGUEL MARTÍNEZ TOMEY, GANADOR DEL PREMIO LITERARIO “ARNAL CAVERO” EN LENGUA ARAGONESA

El Premio Arnal Cavero, que ha recaído en Miguel Martínez Tomey, tiene por objeto galardonar una obra de creación literaria en cualquier género (narrativa, poesía, teatro, ensayo) escrita en lengua aragonesa en cualquiera de sus variedades, así como la traducción desde cualquier otra lengua al aragonés.

El jurado ha premiado a Martínez Tomey por su obra Quia nullum violentum perpetuum, una traducción de los Quintii Horatii Flacci Emblemata, a partir de la edición realizada en Amberes en 1612. La obra ha sido reconocida “por su rigor en la cuidadosa traducción que lleva a cabo, lo que contribuye a la dignificación y enriquecimiento de la lengua aragonesa al verter a ella textos clásicos de un alto valor literario y artístico. Además, presenta brillantes notas de creatividad, al introducir originales adaptaciones métricas y rítmicas que enriquecen el texto”. Se trata, además, de la primera vez que este galardón distingue una traducción.

 

Miguel Martínez Tomey (Zaragoza, 1964)
Licenciado en Geografía e Historia, en la especialidad de Historia Moderna, por la Universidad de Zaragoza. Ha hecho estudios de Máster en Comunidades Europeas en el Real Instituto de Estudios Europeos y en Relaciones Internazionales en la United States International University de San Diego (Estados Unidos), así como el Diplôme d’Etudes Françaises por la Universidad de Pau; ha sido de la Coppieters Foundation y presidente del Rolde de Estudios Aragoneses. Es miembro del Centro de Estudios sobre la Despoblación y Desarrollo de Áreas Rurales.
Hablante de aragonés desde la niñez en Tramacastilla de Tena, ha publicado en esta lengua diversos artículos de recogida de tradición oral, costumbres y también algunos relatos cortos, además de la edición de la obra de Félix Gil del Cacho ‘O tión’, Recosiros de ra quiesta Balle Tena (Gobierno de Aragón, 1987). También ha realizado estudios sobre la traducción jurídica  del aragonés (Revista de Derecho Civil Aragonés -2000 y 2001-2002- de la Institución Fernando el Católico) y sobre la lengua e identidad en Aragón (Quand la langue ne fait pas la nation: les fondements de l’identité aragonaise et la réalité trilingue de l’Aragon, publicado por la Universidad de Mompellier). También ha traducido al aragonés diversos textos legales en Formularios de escrituras notariales en castellano y aragonés según el Código del Derecho Foral de Aragón). Es miembro del Consello d’a Fabla Aragonesa y del Consello Asesor de l’Aragonés.

ENGUERO D’O CURTOMETRACHE «ARCADIA», GANADOR D’O II CONCURSO ANTONIO ARTERO DE VIDIO EN LUENGA ARAGONESA

Presentamos o zaguer curtometrache de Carlos Baselga Abril, Arcadia, ganador d’o II Concurso ‘Antonio Artero’ de vidio en luenga aragonesa, convocato por a Direzión Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón.

A zinta, que esplanica por meyo d’una canta interpretada por A Orquestina del Fabirol o prozeso d’albandono d’os lugars d’a montaña altoaragonesa, puede veyer-se a traviés d’o siguién enlaz:


NOVES INSTRUCCIONS PER A L’ACREDITACIÓ DEL NIVELL B2 DE CATALÀ EN 4T ESO

S’han publicat les noves instruccions de la Directora General de Planificació i Equitat i del Director General de Política Lingüística per les quals es determina el procediment d’acreditació per a l’alumnat dels centres educatius d’Aragó que reuneixi les condicions d’equivalència entre els estudis cursats i el certificat de nivell intermedi de català (B2), de conformitat amb el que s’estableix en l’Ordre VCP/491/2009, de 12 de novembre, del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.

Tota la informació en: Educa.aragon.es

 


LES ESCOLES CELEBREN LA CASTANYADA ADAPTADES A LES MESURES PER LA COVID

Malgrat l’actual situació de crisi sanitària, les escoles no han volgut renunciar a celebrar des de l’àrea de català d’Aragó una de les festes tradicionals més populars. Des del Matarranya i Bergantes fins a Montsó, la castanyera ha visitat els centres, combinant la tradició amb els estrictes protocols de contingència per la COVID.

Al CRA OLEA castanyera per fer de contacontes, aprofitant per repassar a través de les històries vocabulari típic de la tardor. També vam «ballar», en la mesura del possible, cançons d’aquesta festa. La diferencia d’enguany és que, degut a la pandemia, no vam poder repartir castanyes i menjar-les a l’aula. Vam fer alguna manualitat per tenir un record d’aquest dia. Com actualment em trobo fent algunes classes per videotrucada, la castanyera també va aparèixer a través de la pantalla.

 

Al CRA TASTAVINS les poblacions de Mont-roig, Fondespatla, Pena-roja i la Sorollera, van passar la jornada tots disfressats sobre l’àrea de català, van fer un breu col·loqui sobre les diferents maneres que hi ha al món de celebrar el dia dels morts, aprofitant que hi ha alumnes de diferents cultures. Després vam explicar perquè se celebra la Castanyada i vam recordar els fruits de la tardor. També van veure un vídeo de com es tocaven les campanes i vam escoltar el toc de morts. Tots van sentir una sensació tenebrosa, de pur silenci.

A continuació, van contar les llegendes de la comarca i en acabar es van inventar oralment una història de temor entre tots a partir d’uns daus sobre Halloween (que desinfectàvem cada vegada que tirava un alumne).

 

A l’IES MATARRAÑA la castanyera va arribar vestida amb indumentària tradicional i amb una panera plena de fruits de la tardor per treballar el lèxic local i també els dígrafs. Va ser molt interessant recuperar paraules que encara alguns jóvens coneixen però que pocs utilitzen, alguns noms molt divertits com “la pesteta” (la pebrotera que pica) o els noms dels bolets. Per finalitzar van recitar alguns versets per a l’ocasió:

 

CASTANYADA CONFINADA 2020

Castanyada confinada, el 31 d’octubre és.

Mostillo i pa de figues, castanyes i panellets,

torts i olives verdes, i un bon trago al porró farem.

Si més bé hem d’estar a casa,

no podrem eixir al carrer.

Tampoc anirem a Ràfels ni Mont-roig de fira.

Quin desastre per l’amor de Déu!

Que mos deixon hasta el dia 2 de festa i també xalarem.

Al CEIP MIGUEL SERVET DE FRAGA, com ja és tradició, van rebre la visita de Pepeta la Castanyera per ajudar-los a celebrar la festa de La Castanyada en un any tan atípic.Ve de molt lluny, però coneix perfectament la nostra llengua i està compromesa amb els temes d’actualitat. El curs passat va aparèixer amb bicicleta i un cartell reivindicatiu per fomentar la cura del nostre planeta. Enguany es va adaptar a la situació actual i va venir preparada amb el seu kit anti-COVID.

Els nens d’infantil cada any l’esperen amb il·lusió perquè sempre els hi prepara un conte molt especial. Aquesta vegada va introduir una versió d’un joc de falda i li va posar una lletra relacionada amb la festivitat. A 1r i 2n de primària vam fer una gimcana per ajudar la Castanyera. La nostra castanyera ja comença a fer-se gran, i se li oblida quina roba s’ha de posar. Així que, per equips, van buscar castanyes al pati per colors amb les quals formar paraules i després resoldre uns trencaclosques i unes endevinalles. Tot això enllaçat amb un Genially que quan van aconseguir superar, la castanyera els va enviar un missatge d’agraïment. Llàstima que no van poder menjar castanyes ni panellets. Però a l’any vinent de segur que sí!

CONTE-JOC DE FALDA

La castanyera surt a treballar/ moltes castanyes/ vol agarrar/ obre la senalla/ i comença a buscar/ no ha tingut sort/ ho torna a intentar/ la castanyera surt a treballar/ moltes castanyes/ vol agafar/ obre la senalla/ i comença a buscar/ ara si que/ en troba/ que contenta està!!!

 

Al CEIP MARIA MOLINER DE FRAGA van treballar La Castanyada durant les setmanes prèvies des de l’àrea de català fent activitats relacionades amb la festivitat: decoració de les classes, manualitats, cançons, activitats per conèixer la història i el motiu de La Castanyada, etc. Ja amb tot preparat, el dia de la Castanyada van fer unes sessions amb activitats especials súper xules per celebrar-ho com cal: Manualitats, polseres, paperines, esmorzar saludable amb fruits secs, inventar històries, cançons, etc.

 

 

Al CEIP SAN JUAN BAUTISTA DE SAIDÍ, l’alumnat d’educació infantil i de primer cicle de primària, van fer la gimcana de la Carla Grash i van buscar castanyes pel pati per ajudar la Castanyera a saber quina roba s’havia de posar.

 

Al CRA LA LLITERA, també van voler donar una mica de “normalitat” al curs i celebrar com cada any la festa de la Castanyada des de l’àrea de català i la de Halloween des de la d’anglès. L’alumnat d’Infantil van ballar i cantar la cançó de la Castanyera, es van decorar les aules i el passadís i es van fer una castanyera com a manualitat. Els de 1r i 2n de primària, a més de cantar i mimar la cançó del Marrameu, van fer una magnífica exposició de fruits de tardor. Els cursos de 3r i 4t van treballar el llibre de l’Albert Alforcea titulat El llibre dels éssers fantàstics de l’escola de l’editorial Barcanova. Finalment, els de 5è i 6è van crear àudio-conte a partir del conte El castanyer de la editorial Baula i el van presentar als grups d’Infantil.

El divendres 30 d’octubre van anar tots a l’escola disfressats d’allò que els feia més il.lusió i com que enguany no podien fer la trobada amb els companys de la resta de pobles del CRA, vam penjar les actuacions, fotos i videos a la web i a cada poble van fer una sessió de cinema per poder compratir tot el que havien fet.

 

A l’EOI IGNACIO LUZÁN DE MONTSÓ, des del Departament de Català és tradicional organitzar la Castanyada i, enguany, malgrat no poder cuinar els típics panellets, ho van celebrar també. Després de visionar alguns vídeos divertits sobre la Castanyada o mirar receptes de panellets, va aparèixer una castanyera en forma de cartell per fer una entrega simbòlica de paperines de castanyes. A casa, l’alumnat va fer els seus panellets i van compartir les fotos.


L’IES MATARRAÑA CELEBRA EL DIA EUROPEU DE LES LLENGÜES

Amb motiu del 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües, el departament de Llengua Catalana de l’IES Matarraña ha organitzat diverses activitats que s’han allargat durant tot el mes d’octubre.

La primera activitat que han portat a terme ha estat “Paraules del Matarranya” per tal d’apropar l’alumnat a la cultura oral tradicional de comarca. Es va presentar el treball del  grup de facebook del mateix nom a través d’una videoconferència amb una col·laboradora habitual del grup, Isabel Tafalla de Vall-de-roures, que sovint publica paraules antigues, refranys i dites que recorda de sons iaios i pares. Van participar tots els nivells educatius de l’ESO en diferents sessions i casdascú es va centrar en un aspecte: memòria oral, lèxic específic i frases fetes.

D’esta manera, es va voler fer un reconeixement als participants d’este grup de facebook, Paraules del Matarranya, que dia rere dia publiquen expressions de la nostra llengua que gairebé han quedat en l’oblit per tal d’ajudar a conservar-les.

 

Per la seua banda, l’alumnat de 2n de Batxillerat va rebre la visita del politòleg canadenc Dr. Remi Carbonneau, que es troba a la zona investigant la situació del català i l’aragonès a Aragó i els va parlar sobre la posició de les llengües minoritàries al món.

L’alumnat es va quedar molt sorprès de vore com una persona del Quebec (al Canadà) parlava perfectament el català i s’interessava per la nostra llengua. Ara treballa a Alemanya en una fundació per la conservació d’una llengua minoritària, el Sòrab procedent dels eslaus, i pensa que amb les llengües pròpies d’Aragó es poden agafar exemples de bones pràctiques per aplicar-les allí. Durant la trobada, Carbonneau els va exposar els aspectes semblants i les diferències des del punt de vista de la sociolingüística entre la situació de les llengües pròpies a Aragó i una llengua minoritària a Alemanya com és el sòrab.

Va ser una visita molt grata per l’alumnat de la qual van aprendre molt i van poder prendre consciència del gran tresor que tenen al Matarranya amb la seua llengua.

 


«PEL FORAT DE L’ALTRE MÓN», UN RECORREGUT PER ALBELDA A TRAVÉS DE LES SEUES VEUS

Pel forat de l’altre món és un projecte que neix i creix en Albelda (Osca), de la mà de Marta Michans i Iris Pallarol.

Ambdues han registrat les històries de les vivències dels iaios i iaies d’Albelda per a dissenyar una ruta pels diferents escenaris on es van produir: la presó, l’Era del Correu, la Plaça del Sobre, el Sifó…, i en cadascun d’aquests llocs serà la veu dels comptadors la que ens expliqui la seua història.

Tota la informació en la pàgina web: Pel forat de l’altre món

Foto: laliterainformacion.com


APRENC JUGANT EN EL CEIP MIGUEL SERVET DE FRAGA

Des de l´àrea de llengua catalana, el curs passat vam participar al Programa Jesús Moncada, promocionat per la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, tant a la modalitat A com B. Aquesta última implica preparar un projecte per fer a l´àmbit de centre. Amb aquest projecte fomentem l’ús de la llengua a l’aula a través de jocs i contes.
Un dels jocs que més utilitzem és el Time’s up Kids, que dóna molt joc a l’aula per treballar el vocabulari, la descripció, la lectoescriptura…
Per exemple, a primer i segon a partir d´una imatge, expliquen el què hi veuen i la resta dels companys ho han d’endevinar. Una vegada ho endevinen, tots han d’intentar escriure la paraula. També vam rebre llibres que utilitzem a l’aula.
Per a més informació, pot visitar la pàgina Facebook del centre:


CARLOS BASELGA ABRIL, GANADOR DEL II CONCURSO “ANTONIO ARTERO” DE VÍDEO EN LENGUA ARAGONESA

Carlos Baselga Abril ha resultado ganador del II Concurso ‘Antonio Artero’ de vídeo en lengua aragonesa por su vídeo Utopia (Arcadia). El objetivo de este premio que impulsa la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón es reconocer una obra de creación de vídeo locutado o subtitulado en lengua aragonesa, en cualquiera de sus variedades.

Carlos Baselga, autor de películas en aragonés como A chaminera (2002) o Por qué dixamos o nuestro lugar? (2011), retoma en esta producción audiovisual de 6 minutos de duración el problema de la despoblación, explicando a través de una canción interpretada por La Orquestina del Fabirol el proceso de abandono de los pueblos de la montaña altoaragonesa, provocado por la expropiación llevada a cabo por Patrimonio Forestal del Estado para la plantación de árboles (generalmente pinos) en las laderas de las montañas, requisito imprescindible para que los pantanos que se estaban construyendo no se colmataran por la erosión del suelo.

Esta historia habla de los años de cambio, en los que la genta veía como su modelo económico y el de sus antepasados, una cultura de “fer casa”, es decir, de ocupar el territorio en forma de pequeñas autónomas, ya no era consonante con los tiempos:

“Dixar a tierra y os lugars a la bimbola, sinificaría tresbatir toda una cultura” (Dejar la tierra y los pueblos a su suerte, significaría perder toda una cultura).

El jurado ­-formado por Javier Moreno López, realizador y productor aragonés; Javier Hernández Ruiz, profesor de cine y coautor del estudio Yo filmo que…Antonio Artero en las cenizas de la representación; y Marta Javierre Acín, realizadora y ganadora de la primera edición de este concurso- ha destacado la combinación de lenguajes audiovisuales, al tratarse de una obra en parte documental y en parte musical, y también ha valorado de forma unánime la aportación cultural de la película, que contribuye al enriquecimiento de la memoria histórica de Aragón y a la difusión de la lengua aragonesa.

Este premio dedicado al género audiovisual, una disciplina artística especialmente indicada para la promoción cultural de cualquier lengua, recibe el nombre del director de cine aragonés Antonio Artero (nacido en la cárcel zaragozana de Torrero en 1936, donde su madre cumplía condena por su ideología, y fallecido en Madrid en 2004) por ser el primer director que rodó un filme en aragonés: Pleito a lo sol, un pasaje de La vida de Pedro Saputo, novela del escritor Braulio Foz, cuya primera edición es de 1844, que ha tenido un gran éxito en Aragón con gran influencia en autores posteriores, especialmente en Ramón J. Sender.